Senyores i senyors... JA ESTEM EN FALLES!
La setmana que ve comencen oficialment les millors festes del món!
D'ací a uns dies els carrers del nostre poble s'ompliran de pòlvora, música i festa, on cadascuna de les comissions faran notar que les festes ja han començat.
Us animo a que participeu d'aquestes festes, que malgrat ser curtes, són molt intenses, us animo a que prengueu part de tots els actes possibles, des de l'exposició del ninot, fins a la cremà, passant per la plantà, els passa-carrers, les mascletaes, la replegada de premis, i com no, l¡acte més emotiu de tots: l'ofrena, on des dels més petits als més majors porten flors a la nostra mare de Déu de l'olivar, aquesta esgarrifança que et recorre tot el cos, quan, després de portar hora caminant... per fi arribes i en girar el carrer, la contemples.
Però sens dubte, el moment més especial per a una fallera major, o simplement per a qualsevol faller, és el dia de la cremà, quan veu que tot s'acaba, les festes s'acaben i aquells monuments que tant estaven esperant veure i que tant han constat d'aconseguir... es redueixen a simples cendres.
L'any passar, un anglès se'm va apropar i em va fer una pregunta que encara hiu, continue repetint en el meu cap: ''Si tant costen de fer els monuments... Perquè els cremeu? No seria millor, portar-los de ciutat en ciutat, de país en país perquè els poguessin veure tots?''
Per a algú que s'hagi ''criat'' fora de l'ambient faller li és molt difícil d'entendre això, si tants diners costen i tant d'afecte se'ls agafen... Perquè acabem cremant-les?
Però és que si no fora així... Les falles no serien el mateix, no serien tan especials!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario